dissabte, 23 de maig del 2009

Depressió post-Almodóvar

El dia 9 d'abril vaig anar a veure "Los abrazos rotos" de Pedro Almodóvar. Des de llavors no he tornat al cine. Un mes i catorze dies sense anar al cinema per a un cinèfil són molts dies. Hi ha relació causa - efecte entre la meva deserció del cinema i la pel·lícula, profundament avorrida, d'Almodóvar? Qui sap...

La qüestió de fons, però, és que crec que aquest 2009 és d'un nivell cinematogràfic molt pobre. Traient algunes excepcions de principis d'any, la resta poca cosa. Potser haurem d'esperar a veure què en surt de Cannes o de Donosti i tenir sort amb alguna sorpresa que pugui aparèixer de forma inesperada.

Jo, per sort, i com ja vaig dir fa poc, vaig tirant de dvd intentant descobrir coses noves i no tant noves que em permetin superar aquesta espècie de depressió post-Almodóvar.

I mentre vaig superant aquesta situació, aprofito per commemorar el 25è aniversari de l'estrena de "Paris, Texas" de Wim Wenders. Pel·lícula que no em canso de veure i que, encara avui, aconsegueix posar-me la pell de gallina i omplir-me els ulls de llàgrimes en més d'una ocasió.

5 comentaris:

  1. Oe oe oeeeeeeeee, en Roger ha tornat! No fotis que la culpa de la teva deserció del bloc la té n'Almodóvar?
    Per cert, em moro per veure la nova que ha presentat Lars von Trier a Cannes. De la cartellera que tenim ara, no hi ha res que em motivi, però tinc milers de pelis clàssiques i de tots els temps per veure. O sigui que cinema non-stop.
    M'alegro que tornis a ser-hi.

    ResponElimina
  2. "PARIS TEXAS..."NANO AIXO SON PARAULES MAJORS.
    BE NO ENTENC LA DESSERCIO DEL CINE, PER CULPA DE D.PEDRO. NO ES EL SEU PRIMER "TRUÑO" MIRA QUE "KIKA"I "HABLE CON ELLA"AMB AQUELLES COMATOSAS TAN DIVINAS.....
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  3. Sobretot Roger,
    no et deixis perdre Dejame entrar!!
    l'has vista ja???
    és l'autèntica meravella de l'any, ara per ara.
    jo en canvi, Te de llimona només desitjo veure la de Michael Haneke!!!
    petó

    ResponElimina
  4. Sí, sí, Bargalloneta (per cert coincidim també al bloc del Dr. Quattermass), ja sé que no tinc perdó. Si només m'agrada Breaking the waves del Lars Von Trier, però és que sóc massa morbosa, aquesta l'haig de veure. Ei, i la del Haneke també!

    ResponElimina