Ordet, de C.T. Dreyer
És habitual que, periòdicament, vagin sortint als mitjans de comunicació llistes de les considerades com a "millors pel·lícules de la història".
Jo m'estic creant una "dvd-teca" i he fet una llista. No és una llista de les millors pel·lícules, sinó de les que més m'agraden a mi i, òbviament, només de les que jo tinc a casa meva. Les he dividit per dècades, cosa que m'ha servit per veure que de cinema com el que es feia dels anys 20 als 60 cada cop n'hi ha menys...
Aquí teniu la llista:
Anys 10
Broken Blossoms (1919) de David W. Griffith
Anys 20
Una dona de Paris (1923) de Charles Chaplin
La passió de Joana d'Arc (1929) de Carl T. Dreyer
Anys 30
Luces de la ciudad (1931) de Charles Chaplin
M, el vampir de Düsseldorf (1931) de Fritz Lang
Anys 40
La uvas de la ira (1940) de John Ford
Rebeca (1940) d'Alfred Hitchcock
Qué verde era mi valle (1941) de John Ford
Roma, ciutat oberta (1945) de Roberto Rossellini
Carta d'una desconeguda (1948) de Max Ophülls
El tercer hombre (1949) de Carol Reed
Anys 50
Los sieta Samurais (1954) d'Akira Kurosawa
Ordet (1955) de Carl T. Dreyer
El hombre de Laramie (1955) d'Anthony Mann
Centauros del desierto (1956) de John Ford
Escrito sobre el viento (1956) de Douglas Sirk
Un condemnat a mort s'ha escapat (1956) de Robert Bresson
El séptimo sello (1957) d'Ingmar Bergman
Hiroshima mon amour (1959) d'Alain Resnais
Anys 60
Rocco y sus hermanos (1960) de Luchino Visconti
El hombre que mató a Liberty Ballance (1962) de John Ford
Duelo en la alta sierra (1962) de Sam Peckinpah
El apartamento (1963) de Billy Wilder
Una luz en el hampa (1964) de Samuel Füller
Persona (1966) d'Ingmar Bergman
Anys 70
La balada de Cable Hogue (1970) de Sam Peckinpah
El Padrino (1972) de Francis Ford Coppola
El Padrino II (1974) de Francis Ford Coppola
Alguien voló sobre el nido del cuco (1975) de Milos Forman
Anys 80
Paris, Texas (1984) de Wim Wenders
Anys 90
Sin perdón (1992) de Clint Eastwood
Pulp Fiction (1994) de Quentin Tarantino
El tren de la vida (1998) de Radu Mihaileanu
Gato negro gato blanco (1998) d'Emir Kusturica
Anys 2000
Dolls (2002) de Takeshi Kitano
Hero (2002) de Zhan Yimou
Desayuno en Plutón (2005) de Neil Jordan
Carai... Esperem que el segle XXI vegi apareixer una gran pel·lícula que porti el teu segell... ple de màgia
ResponEliminaOsti, Roger,
ResponEliminaDéu n'hi do! Gustos eclèctics! Tarantino? després dels clàssics hehe...
El apartamento, molt xula! Crec que aconsegueixo riure tant en una pel·li d'humor actual com en aquella... Però, en fi, coses veredes...
Esmeno el que he dit: que no aconsegueixo riure tant, vull dir, en una pel·li actual... crec que és més difícil fer riure que fer plorar ja que penso, a més, que fer-ne una d'humor universal és supercomplicat.
ResponEliminaAlguien voló sobre el nido del cuco! M'encanta! Ja sé que sóc pesada hehe... però a que mola que deixi comentaris? hehe...
ResponEliminaJo crec que el Tarantino és un bon director. Òbviament no es pot comparar amb els grans clàssics, però classificant les pel·lícules per dècades veus una mica el que deia en el post original: el cinema en les darreres dècades no té res a veure amb el de fa mig segle.
ResponEliminaDe les que he seleccionat, faig una nova selecció, que són les 15 que més m'han agradat:
ResponEliminaLa passió de Joana d'Arc (1929) de Carl T. Dreyer
Luces de la ciudad (1931) de Charles Chaplin
M, el vampir de Düsseldorf (1931) de Fritz Lang
La uvas de la ira (1940) de John Ford
Roma, ciutat oberta (1945) de Roberto Rossellini
El tercer hombre (1949) de Carol Reed
Ordet (1955) de Carl T. Dreyer
Centauros del desierto (1956) de John Ford
Un condemnat a mort s'ha escapat (1956) de Robert Bresson
El séptimo sello (1957) d'Ingmar Bergman
Una luz en el hampa (1964) de Samuel Füller
Persona (1966) d'Ingmar Bergman
El Padrino (1972) de Francis Ford Coppola
El Padrino II (1974) de Francis Ford Coppola
Alguien voló sobre el nido del cuco (1975) de Milos Forman
roger, i kubrik?
ResponEliminaEntenc que 2001 et pot semblar una estafa, barry lindon un pel gotica, espartaco carn de setmana santa o que no era necessari que estrenes la postuma eyes..., pero...
telefono rojo, sin novedad en el frente o atraco perfecto.
qualsevol d'aquestes tres han de figurar.
mucha mierda
Hola Xavi,
ResponEliminaLa llista l'he fet a partir dels dvd que tinc a casa. I cap de les que dius les tinc...
De Kubrik tinc 2001, La naranja mecánica i El resplandor. I cap de les tres m'acaben de convèncer del tot.
ResponEliminaamic roger, insisteixo.
ResponElimina-telefono rojo, volamos hacia moscú
-sin novedad en el frente
-atraco perfecto
la primera és la millor sàtira política sobre la guerra freda que es pugui fer, la segona és la película pacifista per exceléncia i la tercera és una bona pelicula de cinema negre.
També et recomano una peli visionaria dels 70 "Network, un mundo implacable" a part de ser la millor pelicula de sidney lumet conjuntament amb "12 hombres sin piedad" té sorprenents reflexions sobre la televisió que estava naixent als ee.uu en aquella època i que ara patim aquí. Imprescindible la escena en que el propietari d'una cadena li obre els ulls en una tètrica taula al "mesies catòdic" sobre com és el mon en el que viu i quin paper juga ell.
roger i no em diguis que aquesta tampoc la tens, no tens emule?
jo pago el cànon encantat
hola de nou roger, acabo de veure "el apartamento" la recordava vagament i relament és bona, bons diàlegs i el ritme ràpid de billy wilder. La setmana pasada vaig veure altre peli d'ell, "uno, dos, tres", aquesta té un ritme frenètic.
ResponEliminal'altra día un amic em va dir que tenies un blog de cine, i no he pogut evitar participar. Sobretot quan vaig veure la teva selecció, bona però curta. A mí sincerament tot allò anterior als 40 em costa de digerir "tiempos modernos" potser, o alguna de los hermanos Marx, també m'agraden. Metropolis, el vampiro de ..., juana de arco, napoleon... aquestes son totes teves, disfruto més amb "Jungla de Cristal 4"
fins el proper comentari
Hola xavi (no se si et conec),
ResponEliminaJo tinc una mania amb els DVD i els CD. Nomes em compro els originals i no em baixo res d'internet. De les prop de 250 pel.licules que tinc, nomes una es gravada. I no es meva. De totes formes m'apunto les recomanacions.
Si que discrepo en la part final del teu missatge. "La jungla de cristal" es una peli que et pot fer passar una estona entretinguda, pero res mes. Cinematograficament no val res. Estic segur que d'aqui a vint anys ningu la recordara. En canvi poso la ma al foc que quan d'aqui a cent anys s'estudii historia del cinema es continuara citant Metropolis, M, Nosferatu, i moltes d'aquestes pelis que tu deixes per a mi.
Igual que un amant de la pintura ha de saber apreciar Monet, Leonardo, Miquel Angel, Goya, etc.; o que un amant de la literatura ha de coneixer Joyce, Tolstoi, Shakespeare, etc., un bon amant del cinema no pot deixar "per a altres" a Murnau, Dreyer, Fritz Lang, John Ford, etc. Entre d'altres coses perquè sense aquests, Kubrik, Polansky i companyia no serien res.
Estimat roger, si que em coneixes i si sapiguessis quin xavi soc ja sabries que m'agrada liarla. Vaig disfrutar molt durant els tres mesos que vam treballar plegats i en les estones lliures feiem guerra de cadires a vallespir.
ResponEliminaAnem al tema, sobre la teva comparació he de dir-te que els amants de cinema com jo podem prescindir d'allò que és patrimoni dels estudiosos com tu.
Per que m'entenguis; em considero amant i professional de l'arquitectura però no flipo amb dòlmens. Se que existeixen, els respecto i mai faria un grafiti sobre les seves pedres. Em considero amant de la literatura i no seria tal si no disfrutes al llegir a qualsevol dels autors que has senyalat, ara bé aquets equivalen als cineastes dels 50-60, "el cantar del mio cid" o "les homilies d'organya" són pel gaudir dels erudits. El mateix et diria entre Goya i les pintures rupestres d'altamira.
Fa ràbia però és així.
Però no vull deixar de donar-te la raó en una cosa que has dit, d'aquí a cent anys els llibres de cinema parlaran de Nosferatu i no de la jungla de cristal. També serà cert que els llibres seran escrits com avui per erudits en materia.
una abraçada
Que cabron! Ni se m'ha passat pel cap que fossis el janzano... Per cert, tinc un mail antic teu i alguna vegada que t'he enviat alguna cosa me l'han retornat.
ResponEliminaAnant al tema. La comparacio que has fet amb els dolmens no s'aguanta per enlloc. Tenint en compte que entre les pelis que t'he dit i la jungla de cristal no han passat ni cent anys, coincidiras amb mi amb que formen part d'una mateixa epoca historica. Per tant la diferencia esta entre si les pelis son bones o no.
D'altra banda tots els directors que t'he dit, excepte Murnau que va morir a principis dels 30, son cineastes tambe dels anys 50 i 60...
Per cert, recordo una anecdota que em vas explicar d'un atac de riure al Verdi veient una peli hiper-intelectual amb un que ara es diputat...
Bueno, com deia aquell: hala, a cascarla!
jeje
ResponEliminala peli del verdi era "la bicicleta de pekin" i no surtia bruce willis.
felicitats pel blog
xavieranzano@yahoo.es